images

Estigma és el que acompanya a les persones amb una malaltia mental, no tant sols a la persona que la pateix, també afecta a la família, i a tot el que té que veure amb salut mental, com són  els centres de salut mental i els professionals que treballem en ells. Aquest estigma dipositat en els centres de salut mental evita que les persones que tinguin alguna dificultat puguin apropar-se per assessorar-se en les eines que puguin millorar la seva salut mental.

L’estigma és l’etiqueta que exclou a la persona que pateix una malaltia mental. I el que abans tenia un nom propi, ara passa a ser “esquizofrènic”, “bipolar”, “depressiu”, etc. Ara això ja no es així, tot i que la salut mental és molt jove, podem raonar i tenim eines per justificar el perquè existeixen aquestes malalties.

L’autoestigma és la conseqüència més greu de la discriminació. Els prejudicis afecten a la persona amb una malaltia mental fins al punt que la persona es creu tot el que es pensa d’ella, creant emocions negatives que el porten a disminuir la seva autoestima, a l’aïllament i a la negació de la malaltia, i el que és pitjor, la negació al tractament, amb les conseqüents repercussions en la seva recuperació.

Des de diferents parts del món, s’està treballant molt amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat en la Malaltia Mental. Degut al pes de l’herència històrica en la psiquiatria, ens trobem ara amb unes connotacions que acompanyen a la Malaltia Mental. Aquestes connotacions les anomenem ESTIGMA. L’estigmatització segons Goffman (1963), es produeix com una marca o característica que quan s’aplica a determinades persones s’aconsegueix devaluar la seva identitat social; al subratllar la seva pertinença a un grup que resulta “imperfecte”o “defectuós” als ulls dels altres. Es caracteritza perquè trenca les expectatives normatives del grup estigmatitzant i el porta a buscar les causes de la ruptura en la naturalesa intrínseca de les persones del grup estigmatitzat. Hi ha una connexió entre estigma i una sèrie d’emocions negatives, com l’ansietat, el menys preu, el fàstic i la por. La intensitat d’aquestes emocions dependrà del grau en que l’estigma sigui visible, pot ser (o no) controlat i suposi una amenaça per al propi grup o interfereixi en els seus objectius.

Les persones que han estat diagnosticades per una malaltia mental majoritàriament busquen l’aïllament, per por a ser assenyalades, pels comentaris, i molts cops per por d’aquell episodi puntual de descompensació. La percepció de moltes d’aquestes persones després de l’episodi és que, en algun moment es torni a repetir aquell fet, ho viuen com un fet traumàtic al qual tenen pànic. Aquí també podríem parlar de la no consciència de malaltia fruit d’aquest estigma. O també podríem parlar que aquest estigma de vegades es pot utilitzar com un atribut per evitar l’afrontament (Goffman 2006).
L’estigma és la gran lluita de la psiquiatria, i no acompanya tant sols a la persona que pateix la malaltia, sinó també als seus familiars i al tractament de la mateixa. Aquest estigma fa que la persona rebutgi el tractament, per por i per tota la connotació que suposa l’acceptació de patir una malaltia mental. L’estigma neix a partir de l’herència rebuda de la psiquiatria, de la por que genera el desconeixement i del mal ús que se’n fa d’aquesta malaltia, sobretot en els mitjans de comunicació.

En el moment que el terapeuta comunica a la persona i família el diagnòstic, paral·lelament a la patologia s’engega aquest engranatge de distorsió: la persona s’envolta d’unes connotacions totalment alterades. Juntament amb això la família també agafa aquest carisma, i amb totes aquestes circumstàncies, el conjunt persona-família ha d’afrontar sobreviure en aquesta societat que també percep aquest canvi, i que també es posicionarà davant el conjunt, amb una mirada diferent de la que havia adoptat fins ara. A tot aquest conjunt de conseqüències se l’anomena estigma. A partir d’aquest estigma s’engega un conjunt d’actituds, creences i idees errònies que generaran uns prejudicis cap a les persones que pateixen una malaltia mental, i que molt probablement el portaran a ser objectiu de discriminació.
La universitat Complutense de Madrid i Caja Madrid en l’any 2006 analitzen les actituds de rebuig social i estigmatització que sofreixen les persones amb malaltia mental (M. Muñoz et al . 2009). I ens diu que el 18% de la població general, el 28% dels familiars i inclòs el 20% de les persones amb malaltia mental crònica entrevistades, creuen que les persones amb malaltia mental suposen un risc si no s’hospitalitzen. De forma clara i contundent, el 99% dels professionals creuen que no. Només el 5% de les persones en malaltia mental entrevistades tenen treball regular. El 14% de les persones amb una malaltia mental crònica té parella estable i un 18% afirma no tenir cap amic. El 24% no surt mai de casa o ho fa contades vegades. Els professionals tendeixen a culpabilitzar més a les famílies per les recaigudes que als demés grups (els usuaris, la població en general i les famílies). Els familiars no veuen l’origen en els propis problemes familiars. El 56% de la població en general confon la malaltia mental amb retràs mental. (Muñoz, Santos, Crespo, & Guillén, 2004).
L’estigma afecta:

► Retard en la detecció de la persona afectada per una malaltia mental
► Evolució del diagnòstic
► Precària adherència al tractament, tant farmacològic, com rehabilitador
► Baixa autoestima
► Aïllament evident que deixa a la persona desvalguda davant la pressió de la societat

 

Bibliografia:
1. Alonso, I. M., Liria, A. F., & Pérez-Sales, P. (2009). Violencia y salud mental. Salud Mental y violencias institucional, estructural, social y colectiva. Retrievedfrom http://www.pauperez.cat/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=41&Itemid=1
2. Corrigan, P. W., Watson, A. C., Warpinski, A. C., & Gracia, G. (2004). Stigmatizing attitudes about mental illness and allocation of resources to mental health services. Community mental health journal, 40(4), 297–307. Retrieved from http://www.brown.uk.com/stigma/corrigan.pdf
3. Goffman, E., & Guinsberg, L. (1970). Estigma: la identidad deteriorada. Retrieved from http://docencia.izt.uam.mx/egt/Cursos/TeoSocContII/GoffmanEstigma.pdf
4. López, M., & Laviana, M. (2008). La lucha contra el estigma y la discriminación en salud mental: Una estrategia compleja basada en la información disponible. Revista de la …, XXVIII(16). Retrieved from
http://www.1decada4.es/volvamosapensar/enfermedadyestigma/documentos/FAISEM_La_lucha_contra_el estigma.pdf
5. Martorell, M. A., Comelles, J. M., & Bernal, M. (2009). Antropología y enfermería. Retrieved from http://www.urv.cat/universitat/unitats_administratives/publicacions/cataleg/download.php?ID=102
6. Muñoz, M., Santos, E. P., Crespo, M., & Guillén, A. I. (2004). Estigma y Salud Mental. Análisis del rechazo social que sufren las personas con enfermedad mental. Chemistry & …. Retrieved from http://www.ucm.es/BUCM/ecsa/9788474919806.pdf
7. Bertolote, J.M. (2008). Raíces del concepto de salud mental. Departament of Mental Health Organization, Geneva, Switzerland. http://www.contener.org/boletin/be2828.pdf