images (6) 

 

Utilitzarem  la paraula angoixa i ansietat amb el mateix significat, encara que molts autors defineixen angoixa com una simptomatologia física i visceral , i l’ansietat com vivencial i psíquica, actualment la tendència és menys rellevant a l’hora d’anomenar-la.

La por i l’angoixa semblen anar agafades de la mà, però per diferenciar-les direm que quant una persona té por l’amenaça és coneguda, i un pot córrer, lluitar o enfrontar-se, i també serà proporcional a l’objecte al qual es té por. I quant té ansietat hi ha una imprecisió o desconeixement d’aquesta amenaça, entrant amb un estat emocional més difús, d’origen menys precís i de menys claredat al ser percebut.

L’angoixa ens arriba en una situació de perill, és normal si ens veiem en perill de ser atacats, aquesta angoixa ens serveix per alertar-nos de que estem en perill. Igual que la por, l’angoixa és una de les experiències universals de l’espècie humana. Actualment l’angoixa pren un lloc rellevant en la societat actual no tant sols per ella mateixa, sinó perquè l’angoixa és el símptoma present en totes les malalties mentals.

Les causes de l’angoixa són tant antigues com la humanitat, entre aquestes causes trobem, la reflexió sobre el sentit de la vida, la mort, les malalties, la misèria, la llibertat personal, els valors i l’autoestima. Per aquest motiu no podem culpar al desenvolupament tecnològic de l’ansietat.

El concepte d’ansietat comença amb Freud, el qual ho defineix com “angoixa desproveïda d’objecte, malestar interior, preocupació”. Des del punt de vista funcional, l’angoixa ha estat considerada com un element dinamitzador i motivador de la conducta. Aquest punt d’ansietat ha estat necessari per obtenir rendiment, per reaccionar en moments de perill o d’amenaça i per madurar implicant-se en les activitats creatives de l’esser humà.

Quant aquesta angoixa comença a aparèixer sense existir un perill físic imminent o sense un sentit coherent i persisteix amb el temps, podem dir que és patològica, ens porta a reviure situacions del passat, es manté en la nostra imaginació com un fantasma i és repeteix en el temps.

Els símptomes de l’angoixa són taquicàrdia, palpitacions, augment de la tensió arterial, respiració accelerada, sensació d’ofec o de manca d’aire, molèsties abdominals, mans i peus freds i suats, sensació d’opressió precordial, suor, pal·lidesa cutània, de vegades s’adormen les mans, també poden aparèixer tremolors, desassossec, tartamudeig i paralització. Aquests símptomes tenen una pujada i després baixen, però la por a aquesta pujada fa que ens desesperem i que amb la lluita de voler parar aquests símptomes el que fem és augmentar la intensitat i la durada de tots aquests estats d’alerta en el nostre cos.

Altres causes de l’angoixa són les drogues com són la cafeïna i la nicotina, tant per intoxicació com per abstinència provoquen angoixa, les amfetamines, la cocaïna i l’ èxtasis provoquen angoixa per intoxicació. El cànnabis per intoxicació també provoca angoixa i l’abstinència d’alcohol i opis també poden ser la causa de quadres d’angoixa.

Altres trastorns d’angoixa:

Trastorn de pànic sense agorafòbia

Trastorn de pànic amb agorafòbia

Agorafòbia sense trastorn de pànic

Fòbia social

Trastorn Obssesiu-Compulsiu

Trastorn per estrés post-traumàtic

Trastorn per estrés agut

Trastorn d’angoixa generalitzada

Trastorn d’angoixa per algun procés de malaltia

Trastorn d’angoixa induït per substàncies

Trastorn d’angoixa no especificat

Més informació sobre aquests trastorns relacionats amb l’ansietat:

Guia sobre l’ansietat

Trastorn Obssesiu Compulssiu (T.O.C.).

Trastorn de pànic