TDAH amb predomini d’hiperactivitat i impulsivitatimages (1)

Lluis té set anys, i els seus pares estan molt preocupats. Diuen que tenen que repetir-li molts cops les ordres , més cops que als seus germans, els professors de la seva classe es queixen del mateix, de que no escolta. Tant al pupitre com a la taula amb els pares, no para quiet, es mou mentre està assegut fent ballar el pupitre i la cadira, es lleva o juga amb el que té al davant, ja sigui el llapis o els coberts. Va als llocs corrent -més que caminant- puja a dalt de la cadira, dels mobles i no està quiet ni al llit. Té moltes dificultats per escoltar els demés i esperar el seu torn per parlar, interromp constantment, diu el que se li passa pel cap i canvia ràpidament de tema. Els quaderns de classe estant fets un nyap, els deures a mig fer i amb dibuixos per tot. Necessita molta dedicació a classe i supervisió, li costa seguir les explicacions del professor, segons aquests el rendiment acadèmic és baix, i no ha adquirit les habilitats escolars pròpies del curs.

TDAH amb predomini de dèficit d’atenció

20070612144843-chica-pensando

Mia és una nena de 9 anys que està en tercer de Primària. Segons el seu professor de segon curs, Mia és una bona i bondadosa nena, que es distreia amb les explicacions a la classe i pareixia que estava als núvols. L’adquisició d’habilitats pròpies del seu curs era alentida, en comparació  amb els nens de la seva edat. Com anava progressant en l’aprenentatge, encara que fora poc a poc, i el seu comportament era bo, el professor i els pares van decidir esperar i seguir observant l’evolució. Aquest curs, Mia no és capaç de seguir el ritme d’aprenentatge dels companys. La seva mare diu que “està sempre als núvols”, que és una somniadora, que es distreu amb facilitat i que pareix no atendre en quant li parlen. Té bastants amics, però li costa mantenir les amistats. El pare diu que “pareix que es preocupi molt”, observant la seva aparença i per com es senten els altres nens i nenes amb ella.

Què és?

És el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, és un trastorn d’origen neurobiològic que es manifesta amb les dificultats d’autorregulació de la conducta amb tres aspectes concrets:

  • Dificultat per mantenir l’atenció.
  • Dificultat amb el control de la impulsivitat.
  • Hiperactivitat motora i/o vocal.
    7219047-cute-caricatura-escuela-nina-sentada-en-un-formulario-de-la-escuela

 
8466462-cute-cartoon-schulmadchen-sitzen-auf-einer-schule-formLa prevalença en la població s’estima entre un 5% i un 8% (aquestes dades varien sensiblement en funció de la metodologia emprada en els estudis epidemiològics) i no existeixen diferencies significatives entre diferents llocs  del mon. La prevalença és més en els nens que en les nenes. Les conductes es detecten amb claredat a partir dels sis anys.

Perquè tenen aquesta conducta?

Perquè les funcions executives del nen es troben alterades, aquestes funcions són les que ens permeten a les persones controlar el comportament, anticipar el futur i, al mateix temps, preparar i dirigir la conducta cap a la consecució d’objectius. També destaquem en les funcions executives la d’autoregulació de les emocions, per tant podem entendre perquè les persones amb TDAH es desmotiven amb les tasques i amb la seva variabilitat de rendiment, o no poden atendre de forma continuada. El càstig no és la millor forma de fer que aprenguin, no té el mateix resultat que en els altres nens. Mostren dificultats en les habilitats  per resoldre conflictes amb els companys, tant per reconduir-ho, com per parar un conflicte, i per això actuen utilitzant qualsevol conducta fora de to amb el que està passant, penedint-se gairebé immediatament i inclòs verbalitzant desprès quina hauria estat la millor conducta.

El TDAH: Detecció i actuació en l’àmbit educatiu.

Més coses sobre el TDAH