trastorno_limite_personalidad_logpsicPodem detectar aquest trastorn en l’adolescència o a principis de l’edat adulta, encara que s’hagi iniciat molt de temps abans, comença a veure’s en aquesta edat. Aquestes persones tenen la dificultat per gestionar les dificultats que se li presenten, i el que fan és exterioritzar el seu malestar cap a fora, d’una forma impulsiva i poc adaptativa, amb l’esperança de  minvar el seu malestar, i amb el resultat oposat d’incrementar aquest malestar afegint altres complicacions, fruit de la resposta a aquesta impulsivitat.

Factors que predisposen:

Trastorns psicopatològics que s’inicien en l’ infància:

Un marcador seria l’hiperactivitat constituent principal de la mala adaptació general a l’etapa adulta. El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, juntament amb altres variables com les relacions familiars poc definides (rols erronis, la manca de límits i un possible trauma en l’ infància) són considerats el patró més associat per desenvolupar posteriorment el trastorn límit de personalitat. Un altre diagnòstic associat al desenvolupament d’aquest trastorn és el trastorn negativista desafiant, caracteritzat pel negativisme, la ràbia, els problemes de comportament, l’hostilitat i l’adaptació.

Esdeveniments vitals i fets psicosocials:

La negació emocional per part dels cuidadors es un indicador de TLP. Son moltes i molt diverses les referències bibliogràfiques sobre la relació entre los processos d’apego i l’aparició del TLP. Encara que no existeixi una relació evident entre el diagnòstic de TLP i una categoria d’apego concreta, el trastorn està molt associat a un apego insegur.

 

  • Mancances afectives i distorsions relacionades de la primera infància
  • Els estils educatius i actituds dels pares, lligats o no a trastorns psicopatològics d’aquestos, pareixen tenir un paper que predisposa a l’aparició del trastorn
  • Desestructuracions i disfuncions familiars greus que incideixen directament en els estils de comunicació familiar
  • Una incidència més gran d’abusos sexuals durant la infància en persones diagnosticades del trastorn límit.

Els mals tractes, por sí solos, no són ni necessaris ni suficients per què una persona pateixi un TLP, i és probable que els factors que predisposen i les característiques contextuals de la relació progenitor-fill siguin factors que influeixen en l’aparició de la malaltia.

Etapa inicial

Donat que l’adolescència es una etapa de la vida durant la qual son freqüents les disfuncions emocionals i conductuals, s’identifiquen alguns indicadors que poden ajudar a detectar la població adolescent amb risc de patir un trastorn límit de personalitat.

Els indicadors són els següents:

  • Mala adaptació social i escolar
  • Comportaments antinormatius, disrruptius i dissocials
  • Dèficits en la regulació dels afectes
  • Marcada impulsivitat
  • Repetides temptatives de suïcidi
  • Depressions greus.

Les àrees que es troben afectades són:

  • Área emocional: ansietat, irritabilitat, ira. L’expressió amb les respostes emocionals canviants i excessives  i amb descompensacions depressives
  • Àrea interpersonal: relaciones caòtiques, intenses i difícils. Intensos esforços per evitar l’abandonament
  • Àrea conductual: conducta impulsiva, abús de drogues, conductes bulímiques, delictives, promiscuïtat sexual. Conducta suïcida i parasuicida.
  • Àrea cognitiva: desregulació del pensament, fenòmens de despersonalització, dissociació, etc. Episodis psicòtics. Problemes d’identitat: manca de sentit de sí mateix, sentiments de buit, dubtar de la pròpia identitat.

Més informació:

Guia per a famílies d’infants i joves amb alteracions greus de conducta

Guia clínica per a professionals

Per a professionals: Grupo de trabajo sobre el Trastorno límite de la personalidad (TLP)